Act 41: Ciènca (episteme) i opinió (dóxa)

Idees del text:

En aquest diàleg Plató afirma que els veritables filòsofs són els que tenen la veritat, els que són capaços d’acollir la anturalesa de la bellesa però que hi ha pocs. Diu que el que reconeix una cosa com a bonica però no coneix la bellesa, només opina, però qui pot conéixer els objectes que participen en ella i contemplar-la si, posseeix el saber.

Títol del text:

Els que opinen i els savis.

Anàlisi del text:

En haches diàleg entre Sócrates i Glaucó de l’època de la maduresa de Plató del llibre V de la República , l’autor es pregunta qui són els veritables filòsofs, qui posseix el saber i qui l’opinió. En la segona intervenció explica que els veritables filòsofs són capaços de contemplar la veritat/pensament intuitiu), de contemplar la bellesa en si, i que els que poden verure les coses boniques(aparences) per mitjà dels sentits, però en el seu pensament no posseeixen la idea de bellesa no poden compartir idees, no són filòsofs. Més endavant diu que hi ha pocs filòsofs , que poca gent por arribar a conéixer la bellesa.

Comparació del text:

Aquest text es pot comparar amb la teoria del filòsof Sócrates. Haches, creu que s’ha d’arribar a un coneixement objectiu i universal, és a dir, que sigui per a tothom el mateix. També es pot comparar amb els sofistas, Protàgores o Gòrgies, que defensen que el coneixement és relatiu, depen de cada persona, perque per algú una cosa pot se polenta però potser a un altre li beneficia.

Act 40: Crítica a la teoria de les idees en la seva formulació dogmàtica

Idees principals:

En aquesta autocrítica de Plató representada per un diàleg entre Sócrates i Parmènides ,Parmènides pregunta si hi semblances diferents, diferents a les que ells tenen, Sócrates contesta que si, Parmenides torna a preguntar que si de ideees en si hi ha diferents, Sócrates ho torna a afirmar, però Sòcrates no pot afirmar que hi ha diferents idees de l’home.

Títol del text:

Separació de les idees.

Anàlisi del text:

Haches diàleg de Plató entre Parmènides i Sócrates, pertany a la seva època de la vellesa on es dedica a fer diàlegs crítics de la seva filosofia. En haches, els protagonistas són Parmènides que representa el Plató vell i Sócrates que representa el Plató madur. Parmènides pregunta a Sócrates si pensa que hi ha una distinció entre les idees en si, les coses que participen en elles i que si hi ha semblances diferents a les que ells tenen. Sócrates ho afirmava. Parmènides torna a preguntar si també hi ha diferents concepcions de la bellesa, justicia etc.. Sócrates també respon que si. Parmènides pregunta si hi ha una idea separada de l’home i fa dubtar a Sócrates.

Comparació del text:

El text té relació amb la teoria de les idees de Plató. Aquesta teoria explica que hi ha cuatre tipus d’idees, les lògiques, les estètiques i ètiques. En la següent època de Plató, introdueix el concepte de les idees de les coses., les quals critica en la seva època de la vellesa. Les idees de Plató es poden comparar amb l’ésser de Parmènides.

Act 39: El mite de la caverna

El mite de la caverna es la més coneguda de les al·legories de Plató, es troba dins el llibre de La República i la va crear per explicar la seva teoria de les idees. Els protagonistas són dos homes que estan presoners en una caverna des del seu naixement, lligats de cap i coll sense poder girar-se ni mirar als costats. Això representa que no tenen llibertat, pensen una sèrie de coses perque no tenen l’oportunitat de surtir de la caverna per descubrir-ne d’altres. A dins veuen ombres projectades pel foc que pensen que són reals, aquest foc representa el sol,i el sol representa la raó i les ombres són còpies imperfectes de la realitat. Aquesta realitat es troba fora de la caverna(món intel·ligible) però els presoners pensen que ells viuen en la realitat a dins(món sensible). Al final un dels homes s’adona que pot treure’s les cadenes i surtir, quan surt, la llum el cega, ha d’anar buscant les ombres, que són aparences i els reflexos perque per a ell són la realitat sensible perque sempre le han vist, fins que es va acostumant i coneix el que vertaderament és la realitat, la natura, els objectes reals…

Act 38: La naturalesa de les idees

Idees principals:

En aquest diàleg entre Cebes i Sòcrates els dos arriben a la conclusió que la realitat en si mateixa, és a dir, les idees són sempre inmutables. Les idees són immutables, eternes, duren per sempre, i també necesàries.

Títol del text:

Idees eternes

Anàlisi del text:

El text pertany a la obra de Plató, Fedó. Fedó és un dels diàlegs més importants de l’època de maduresa de Plató la immortalitat de l’ànima és el seu tema principal. Aquesta època es caracteritza per l’ús dels diàlegs, dogmàtics i el protagonista és sempre és Sòcrates el qual, exposa les teories de Plató, el representa. En aquest fragment dialoguen Socràtes i Cebes i debaten sobre la immutabilitat de la realitat en si, de la realitat objectiva, de les idees. Mitjançant una sèrie de preguntes formulades per Sòcrates i una sèrie de respostes proposades per Cebes arriben a la conclusió de que les idees és quelcom immutable, necessari i etern.

Comparació del text:

Aquest text es pot comparar amb les teories relativistes dels sofistas. Aquests afirmen que no es pot arribar de cap manera a la realitat,en si no existeix la realitat (nihilismo), no com Plató, aquests també pensen que és una cosa subjectiva, Plató defensa que les idees han de ser objectives i universals. Parmènides i la seva teoria sobre l’ésser tenen les mateixes característiques que la teoria de Plató.

Act 37: La ignorància socràtica

Idees principals:

En aquest text de Plató sobre l’ignorància socràtica, tenim com a tema principal que els socratics no són tan savis com ells crecen ja que no coneixen les seves limitacions. També parla de la calúmnia i utilitza la ironia socràtica.

Títol del text:

No és savi qui sap totes les coses

Anàlisi del text :

En aquest fragment de Plató, el filòsof idealitza a un altre filòsof, Sócrates. Culpen a aquest i vol explicar perquè el déu Apolo diu que ell és el més savi. Però ell es considerava savi, amant de la saviesa. Sócrates és més savi que no l’altre perquè es concient de les seves limitacions i l’altre en canvi no, l’altre pensa que sap però no en sap. Sócrates va ser sincer i per aquest motio va perdre amics.

Comparació del text:

Podem comparar aquestes afirmacions de Plató amb el mètode sofista. Els sofistas pensen que el més savi és el que més en sap, el que té més coneixement independentment de que conegui o no les seves limitacions. A més con defensen el relativisme penses que es relatiu el que una persona sigui savia o no, depent del punt de vista de cada persona.

Act 36: Similituds i diferències

Empedocles, Anaxàgores, Demcòcrit i Leucip(anatomistes)

Aquests filósofs tenien diferents idees sobre el principi de totes les coses. Empèdocles afirmava que l’ésser erardó i que està format per 4 elements, l’aire el foc la terra i l’aigua, els quals són la base de tot, per haches motiu no hi ha buit. També defensava l’amor i odi com a motors del món, és a dir, l’amor inicualment es troba en l’esser i això li comporta estabilitat, però pot aparèixer l’odi, que corromp, que ens corrromp. També Anaxàgores creia en una mena d’amor, pero intelectual, que l’organització del cosmos impulsa. Anaxàgores també pensa que les coses no tenen origen ni fi, al igual que Empèdocles, també creu que els èssers es componen d’unes llavors(homeomeries) i tots els éssers tenen la mateixa composició, aquestes homeomeries són eternes i poden dividir-se infinitament. En canvi els atomistes defensen que l’origen dels éssers no para, que els àtoms que els omponen sempre es mouen i són infinits, d’aquesta manera s’orifina i es configura el món.Defensen que i ha buit perquè els atoms es mouen en ell.

Empedocles ,Anaxàgores, Demòcrit, Leucip

Idees principals:

Aquest text parla de l’esser, un ésser únic i etern, no mor. És present continu , és ara mateix, no té origen perque no pot nèixer res d’allò, només allò mateix. No es pot crear ni destruir-se simplement és o no és. Segueix la via de la veritat com a la l’única que es pot seguir.

Títol del text:

L’esser i el no-ésser

Anàlisi del text

En haches text de parmènides podem observar com expressa el que pensa seguint la via de la veritat. Diu que tot ens mostra, és a dir, que podem observar, que l’ésser no ha estat engendrat, que no mor, és etern, únic i està en present continu, també és vencer, és a dir, homogeni, no hi ha més aquí ni menys allí i no es pot dividir. També afirma que no té origen perque no en pot néixer res d’una altra cosa, només pot néixer res d’una altra cosa, només pot néixer d’allò allò mateix per això diu que ni ha nascut del no res, ha de ser no res.Hi ha diferents vies però les que no es poden expressar o són impensables no són de veritat. En conclusió, l’esser és o no és.

Comparació del text

Podem comparar a Parménides amb les tesis d’Heràclit. La primera gran diferència entre els dos filòsofs és l’origen, Heraclit té un arkhé, el foc, del foc sorgeix tot i en el foc tot es destrueix, en canvi Parmènides sosté que l’esser és etern i noté origen, no existeix el naixement ni tampoc la destrucció.També afirma Parmènides que l’ésser no canvia, només hi ha un, per l’altra banda Heràclit pensa que està en canvi continu i que cambia per una raó.