Idees principals:
En aquest text l’autor relaciona el que és la felicitat amb la satisfacció. Mill defensa l’utilitarisme i considera que és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet, és a dir, els homes que aspiren a una major felicitat, tenen menys que els que es conformen amb poc i amb poc són feliços.
Títol del text:
Diferents felicitats.
Anàlisi del text:
Aquest fragment de text pertany a John Stuart
Mill de la seva obra de L’Utilitarisme. L’autor és un clar defensor del pensament utilitarista que es basa en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. En la primera part del text es presenten dues situacions iguals en diferents persones amb situacions i emocions distintes, això vol dir que la seva capacitat de satisfacció també és diferent. Després defineix el concepte de felicitat i explica que les persones més intel·ligents, dotades superiorment, no arribaran a la felicitat major, serà ,és complicat per a una persona així que per a una persona menys dotada. Mill prefereix ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet. És més fàcil arribar a la felicitat quan necessites menys per ser-ho.
Comparació:
Mill defensa que ens hem de fixar en la qualitat dels plaers ja que no tots tenen la mateixa qualitat, en canvi Bentham defensa que tots tenen la mateixa qualitat i ens hem de guiar per la quantitat. Epicur també relacionava la felicitat amb els plaers i en distingia de diferents.
Idees principals:
Aquest text presenta una crítica al principi de causalitat, parla sobre el coneixement a posteriori, és a dir, sobre les qüestions de fet que es basen en l’experiència del passat per fer suposicions sobre el futur. El costum és el que determina la ment a pensar d’una manera, a fer unes suposicions sobre el futur basant-se en el passat que no podem demostrar com a certes però que si com a probables, cosa que la raó no podria fer.
Títol del text:
El costum, la guia de la vida.
Anàlisi del text:
Aquest fragment de text pertany a l’apartat 3 de l’Abstract de Hume. Està basat en la teoria del coneixement de Hume. En la primera frase l’autor esmenta a Adam, el primer home de la Terra, aquest, com era el primer, no podria haver demostrat que el curs de la naturalesa continuaria d’una manera. És possible que el curs de la naturalesa continués d’una manera però també és possible que canviés, i aquest canvi pot ser concebut. Adam podria argumentar alguna com a probable, l’única prova per demostrar-ho seria l’experiència i aquesta es basa en el passat, per tant no pot ser cap prova pel futur si no hi trobem cap semblança suposada entre aquest passat i futur, ens basem en suposicions sense proves. Més endavant l’autor parla sobre el costum i posa un exemple d’una bola de billar que en trobar-se amb una altra, per molta experiència que es tingui, no podríem saber ni suposar que l’efecte de la causa d’haver mogut una bola seria un concret. La bola de billar colpejada podria agafar diferents direccions, és a dir, podria haver molts efectes d’aquesta causa, ja que no coneixem amb exactitud la força que empeny la bola, només percebem a través de la vista el que passa una i una altra vegada i no podem pensar que sempre serà la mateixa força la que empeny la bola, no hi ha una relació de idees, a partir dels sentits adquirim l’experiència. Per aquest motiu el filòsof té com a guia de la vida el costum, és el que determina la ment, està d’acord amb el passat per fer suposicions del futur i per mitjà de la raó mai es podrien fer suposicions basades en aquest passat.
Comparació:
Aquest text de Hume es podria comparar amb algun filòsof racionalista ja que critica que per mitjà de la raó es puguin fer suposicions del futur basant-se en el passat. Aristòtil proposa que hi ha una causa primera i a partir d’aquesta sorgeixen més, el primer motor immòbil. Sant Tomàs després considerarà a Déu com a primer motor immòbil i causa primera de tot.
Idees principals
En aquest text es parla sobre les divisions que hi ha dels objectes de la raó, és a dir, de les relacions d’idees i qüestions de fet. Les primeres, existeixen pel pensament és a dir, per mitjà de la raó, i són independents de la resta, les segones admeten la possibilitat d’un contrari d’aquestes, es basen en probabilitats.
Títol del text:
Raó i experiència.
Anàlisi del text:
Aquest text titulat Relacions d’idees i qüestions de fet es del filòsof Hume i pertany a la investigació sobre l’enteniment humà. L’autor comença explicant que els objectes de la raó es divideixen naturalment en dues classes, relacions d’idees i qüestions de fet. A les relacions d’idees pertanyen les ciències de l’Àlgebra, Geometria i Aritmètica, i també qualsevol afirmació. A continuació Hume posa uns exemples en els que es pot observar la relació entre idees, en el segon la relació entre nombres. Aquestes proposicions són conegudes gracies al pensament, la raó, són independents a la resta de l’univers, és a dir, el que pugui haver o passar a la resta de l’univers no afecta a la proposició, aquesta continuaria sent certa. En canvi, en les qüestions de fet, que es basen en l’experiència, el filòsof diu que les evidències de veritat encara que siguin molt evidents, són diferents a la que el precedeix, és a dir, la causa és diferent a l’efecte. Existeix el contrari de les proposicions però no la contradicció, existeixen les coses probables com que el sol demà sortirà, basant-se en l’experiència, és molt més probable que dir que no sortirà. Aquestes qüestions s’han de demostrar i extreure’n conclusions a partir de la inducció.
Comparació:
La teoria del filòsof Hume es pot comparar amb la de Descartes. Hume és un escèptic, només creu en les coses probables, en canvi Descartes afirma poder arribar a la veritat, igual que Plató.
Idees principals:
Aquest text és una crítica del jo cartesià. Es defineix l’ànima com una successió de percepcions i qualitats diferents, reunides però mancades de simplicitat. També es nega l’existència de la substància perquè no es pot tenir cap idea d’aquesta.
Títol del text:
El jo per mitjà dels sentits.
Anàlisi del text:
Aquest text forma part de l’Abstract de David Hume
. L’autor vol criticar la idea de substància que Descartes havia definit prèviament. Hume proposa el jo com un conjunt de percepcions i aquestes percepcions se’n deriven de l’experiència, com tot per a ell. L’ànima és complexa i no té identitat perfecta. Hume defensa que les percepcions que rebem dels sentits les forma la nostra ment però que no hi pertanyen, a diferencia de Descartes. També en parla dels cossos, coneguts per les impressions i que estan formats de percepcions, les quals formen idees. Finalment afirma que només podem conèixer qualitats i percepcions particulars, no substàncies.
Comparació:
Aquesta critica s’hauria de comparar amb el filòsof al qual s’està criticant, en aquest cas és Descartes. Aquest, defensa l’existència del jo, Hume contràriament defensa que només es poden conèixer percepcions. També es pot comparar amb els racionalistes, que defensaven la raó per damunt de totes les coses, el seu coneixement de les coses es basava en la raó, els empiristes com Hume defensaven que per mitjà de l’experiència es pot arribar al coneixement de percepcions.
