Act 39: El mite de la caverna

El mite de la caverna es la més coneguda de les al·legories de Plató, es troba dins el llibre de La República i la va crear per explicar la seva teoria de les idees. Els protagonistas són dos homes que estan presoners en una caverna des del seu naixement, lligats de cap i coll sense poder girar-se ni mirar als costats. Això representa que no tenen llibertat, pensen una sèrie de coses perque no tenen l’oportunitat de surtir de la caverna per descubrir-ne d’altres. A dins veuen ombres projectades pel foc que pensen que són reals, aquest foc representa el sol,i el sol representa la raó i les ombres són còpies imperfectes de la realitat. Aquesta realitat es troba fora de la caverna(món intel·ligible) però els presoners pensen que ells viuen en la realitat a dins(món sensible). Al final un dels homes s’adona que pot treure’s les cadenes i surtir, quan surt, la llum el cega, ha d’anar buscant les ombres, que són aparences i els reflexos perque per a ell són la realitat sensible perque sempre le han vist, fins que es va acostumant i coneix el que vertaderament és la realitat, la natura, els objectes reals…