Idees principals:

Aquest text parla de l’esser, un ésser únic i etern, no mor. És present continu , és ara mateix, no té origen perque no pot nèixer res d’allò, només allò mateix. No es pot crear ni destruir-se simplement és o no és. Segueix la via de la veritat com a la l’única que es pot seguir.

Títol del text:

L’esser i el no-ésser

Anàlisi del text

En haches text de parmènides podem observar com expressa el que pensa seguint la via de la veritat. Diu que tot ens mostra, és a dir, que podem observar, que l’ésser no ha estat engendrat, que no mor, és etern, únic i està en present continu, també és vencer, és a dir, homogeni, no hi ha més aquí ni menys allí i no es pot dividir. També afirma que no té origen perque no en pot néixer res d’una altra cosa, només pot néixer res d’una altra cosa, només pot néixer d’allò allò mateix per això diu que ni ha nascut del no res, ha de ser no res.Hi ha diferents vies però les que no es poden expressar o són impensables no són de veritat. En conclusió, l’esser és o no és.

Comparació del text

Podem comparar a Parménides amb les tesis d’Heràclit. La primera gran diferència entre els dos filòsofs és l’origen, Heraclit té un arkhé, el foc, del foc sorgeix tot i en el foc tot es destrueix, en canvi Parmènides sosté que l’esser és etern i noté origen, no existeix el naixement ni tampoc la destrucció.També afirma Parmènides que l’ésser no canvia, només hi ha un, per l’altra banda Heràclit pensa que està en canvi continu i que cambia per una raó.