Act 8: Definicions tema 1.

1-Saber ordinari: es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què.
2-Saber tècnic:consisteix en saber com fer certes activitats.Es basa en el com. Planteja reptes a la ciència.
3-Saber artístic: Tracta d'expressar la bellesa. Està més vinculat amb la narració que amb la explicació.
4-Saber científic:Busca l’organització sistemática del coneixement i l’explica. Es pregunta el què el perquè i el com.
5-Experiment: conjunt d’activitats convenientment planificades amb ajuda de fòrmules matemàtiques amb les quals es pretèn descubrir com es comporten les coses.
6-Ciències formals: no es refereixen a la forma dels raonaments. Es regeixen per la coherència interna.
7-Deducció: Procès que permet derivar d’una o diverses proposicions, anomenades premisses, s la conseqüència lògica necessària i que s’anomena conclusió.
8-Anxioma: pincipi fonamental indemostrable dins del sistema.
9-Inducció completa:Es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit.
10-Hipòtesi: Suposició provisional encara no verificada. Quan l'hipòtesi queda verificada es transforma en llei.
11-Teoria científica: Enunciat universal del qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència en particular.
12-Falsació: Una hipotèsi es refuta o es "falsa" quan els fets en el món no corcoden amb els fets deduïts en la hipotèsi.
13-Comprensió: Comprendre un esdeveniment consisteix a captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.
14-Mite: La paraula mite prové de la paraula grega mythos. Aquesta paraula fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.
15-Mètode Empiricoracional: Aquest mètode té el seu origen en Aristòtil. Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·lígible.
16-Empirisme: Separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó. Dóna prioritat a l'experiència.
17-Racionalisme: Va néixer a la edat moderna i afirma la primacia de la raó sobre l'experiència.
18-Rebel·lió Coperninaca del coneixement:Si el mètode empiricoracional busca el què és comú, universal i necessari en la realitat, Kant ho busca en l'ordre de la raó mateixa del subjecte Kant intenta explicar el nostre saber canviant de perspectiva: en lloc de fer-ho des de l'ésser ho fa des del subjecte.
19-Joc del llenguatge:No són solament maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats amb formes de vida. Hi ha múltiples jocs del llenguatge i contínuament se'n produeixen de nous, mentre que s'abandonen alguns que ja no s'utilitzen.
20-Hermenèutica no normativa:Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, com la tradició, la història, l'autoritat, el llenguatge, el context, etc., entenent que cada comprensió és diferent hi no hi ha manera de progressar i obtenir millors comprensions. És aquella que no posa normes a la comprensió.
21-Pretensions de la validesa de la parla: Veritat, veracitat, intel·ligebilitat i correció moral.
22-Teodicea: Ciència dins de la metafísica que tracta la justificació racional de Déu.

Act 7: Comentari de text pàg.28 doc.10

Ludwig Wittgenstein

Va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Va deixar el judaisme per a convertir-se al protestantisme, ell i la seva família es va mudar de Saxònia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar un dels comerciants pioners de la indústria de l'acer i del ferro del Imperi austrohongarès. La mare de Ludwig es va convertir al catolicisme i llavors ell la va seguir, en encobert desafiament al seu pare, encara que en morir no va tenir un enterrament catòlic doncs mai va practicar el catolicisme.

El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del coneixement.

Les seves obres:

- Wittgenstein, Ludwig: Tractatus logico-philosophicus (traducción de Jacobo Muñoz e Isidoro Reguera). Madrid, Alianza, 1987.

-Investigaciones filosóficas. México, UNAM, 1988.

- Conferencia sobre ética. Barcelona, Paidós, 1989.

-Lecciones y conversaciones sobre estética, psicología y creencia religiosa (traducción de Isidoro Reguera). Barcelona, Paidós, 1992.

- Observaciones a La rama dorada de Frazer. Madrid, Tecnos, 1992.

- Aforismos. Cultura y valor. Madrid, Espasa Calpe, 1995.

- Sobre la certeza. Barcelona, Gedisa, 2000.

1)Idees principals.

La filosofia ens ajuda per aclarar el que pensem d’una manera lògica, és una activitat. El resultat és l’aclariment del que ens proposem saber.Ens ha d’aclarir els pensaments, per tal de no continuar confusos i opacs.

2)Quina es la funció de la filosofia segons el text?

Aclarir els pensaments confusos i opacs i també el significat dels enunciats filosòfics.

3)Perquè afirma que és una activitat?

Segons el text té com a finalitat aclarir i elimitar els pensaments confusos. No és una teoría i això ho sabem perquè estudia, la ciència després s’encarrega de probar aquests pensaments.

Comenta la frase subratllada:

La filosofia d’aclarir i d’elimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així opacs i confusos.

Aquest text és de Ludwig Wittgenstein, del segle XIX, fa un anàlisi lingüístic de la filosofia, la qual té una funció d’aclarir i és una activitat prèvia a la teoria, on la ciència després la utilitza. Intenta trobar el sentit o les proposicions per tal de que no siguin absurdes, insensates. La filosofia és lògica.

4)Quin mètode defensa? Compara’l amb altes metodes estudiats.

Metode analiticolinüístic: Els seus defensors consideren que la major part dels problemes filosòfics es plantejen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i creen confusions.Per això la filosofia sera analitzar el llenguatje i inentar aclarir-lo.Concentren el seu interès en el llenguatge.

Metode emiticoracional: Parteix de dues fonts,els sentits i l’enteniment(raó) per mitja dels quals accedim a dos nivells:sensible i l’intel·ligible

Segons el nivell de la realitat es el d’allò que son les coses i el que fa que siguin

Metode empitista:experiència.Separa dues fonts de coneixement que el metode empiricoracional considera necesaries:experiencia i rao

És empirista tota filosofia segons la qual l’origen i el valor dels coneixements depen de l’experiencia sensible.

5)Posa un títol del text

La filosofia als nostres pensaments.

Act 6: És el jo la meva primera veritat?

Jo penso que les veritats no s’haurien de dividir o classificar. És cert que n’hi ha moltes i dierents però seria impossible fer-les grups, n’hi ha masses. Si pensem en les més importants pot ser el jo podría ser la primera, perquè hem de saber qui som, ser sincers amb nosaltres mateixos per continuar descobrint més veritats, del món d’altra gent… Hi ha persones que no es coneixen a si mateixes, per això no poden portar una bona vida. Hem de saber trobar-la, hi ha maneres, a vegades costa, amb esforç es pota conseguir.

Act 4: Diferència entre el mètode de les ciències naturals i el de les socials

La diferència més gran entre les ciències socials i les naturals és que les naturals són el resultat d'un raonament que es pregunta el ‘’com’’, i s'obté una conclusió general ,fa servir la demostració inductiva, hi ha l’ inducció completa (on s'inclouen tots els casos) i l’ inducció incompleta (on no s'inclouen tots dels casos possibles). El mètode complet de les ciències naturals és l’ hipoteticodeductiu. En el mètode de les ciències socials, l’objecte és la realitat social, que planteja una relació entre el subjecte i l’objecte del coneixement on el subject forma part de l’objecte d’estudi. Les carcterístiques que el diferèncien d’altres són : poca capacitat de predicció, poca capacitat de generalització i la neutralitat valorativa és impossible. S’utilitza el método empiricoanalític i hermenèutic. Preten explicar un fenomen i comprendre un esdeveniment. Les seves tècniques poden ser quantitatives i qualitatives.

Act 3: L'àmbit del saber

·Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
Saber és conéixer la realitat de les coses.

·Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
L'experiència i la raó sempre es troben barrejades.

·Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre?
L'experiència visual, artística.

·Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic?
El científic es pregunta el ''com'' de les coses a part del ''perquè'' i el tècnic també el ''com'' i utilitza tècniques per saber, fa avançar la ciència.

Act 2:QUÈ ES LA FILOSOFIA?

Hi ha diferents formes de veure la filosofía, d’interpretar-la i de definirla. També hi ha moltes maneres d’expressar-la. En general, la filosofía és una ciencia que actúa per mitjà de la lògica i el raonament. Busca donar una explicació de tots els coneixements. Els filòsofs es dediquen a fer-se preguntes continuament, sobre diversos temas per buscar un sentit a les coses. Ho més important és conéixer, saber, això és el que volen. Tots tenim una certa ignorancia, uns més que altres, sentim una admiració per les coses, sobretot per les desconegudes, per això tenim la necessitat de fer-nos totes aquestes preguntes sobre la vida, origens, situacions, persones… També és cert que no tots podem ser filòsofs, per les circumstàncies de la vida, potser pel temps lliure o necessitat, pero tots podem fer-nos preguntes i buscar respostes encara que no siguin adecuades.

Act 1: EVALUACIÓ INICIAL

1Defineix en un màxim de 3 linies que entens per filisofia:
Un estudi dels pensaments i la vida humana, cultura i religions. Explicacions sobre la vida.

2Quins són els temes que tracta?
Cultura, religió, passat, la vida, política, present, pensaments, ciencia…

3Qui era Sòcrates?
Un filòsof que tenia una teoría sobre la moral.

4Quan va sorgir el pensament occidental?
Segle VI

5Per què existim?
Perque tenim vida.

6Per què existeix la política?
S’ha creat pero organitzar el món, i regular la convivència.

7Creus que t’has de comportar seguint uns valors?
Si, és el meu deure com a persona, per tal de viure bé i còmode amb tothom.

8Creus que ets un bon ciutadà?

Si, perquè no faig mal a ningú, puc viure en comunitat i conviure amb tothom.

9Esmenta 5 filòsofs:

Aristòtil, Plató, Epicur, Kant, Marx.

10Per què necessitem la cultura?

Pel nostre enriquiment personal i social. Per poder ser humans.
11Som lliures?

Si, pero la nostra llibertat acaba on comença la dels altres.

12Que és la bellessa?

És abstracte, qualitat que percivim, és agradable als sentits, qualitat de les coses ben harmonitzades. Allò que sense concepte plau universalment.