sábado, 6 de noviembre de 2010

Act 38: La naturalesa de les idees


Idees principals:


En aquest diàleg entre Cebes i Sòcrates els dos arriben a la conclusió que la realitat en si mateixa, és a dir, les idees són sempre inmutables. Les idees són immutables, eternes, duren per sempre, i també necesàries.


Títol del text:


Idees eternes


Anàlisi del text:


El text pertany a la obra de Plató, Fedó. Fedó és un dels diàlegs més importants de l’època de maduresa de Plató la immortalitat de l’ànima és el seu tema principal. Aquesta època es caracteritza per l’ús dels diàlegs, dogmàtics i el protagonista és sempre és Sòcrates el qual, exposa les teories de Plató, el representa. En aquest fragment dialoguen Socràtes i Cebes i debaten sobre la immutabilitat de la realitat en si, de la realitat objectiva, de les idees. Mitjançant una sèrie de preguntes formulades per Sòcrates i una sèrie de respostes proposades per Cebes arriben a la conclusió de que les idees és quelcom immutable, necessari i etern.


Comparació del text:


Aquest text es pot comparar amb les teories relativistes dels sofistas. Aquests afirmen que no es pot arribar de cap manera a la realitat,en si no existeix la realitat (nihilismo), no com Plató, aquests també pensen que és una cosa subjectiva, Plató defensa que les idees han de ser objectives i universals. Parmènides i la seva teoria sobre l’ésser tenen les mateixes característiques que la teoria de Plató.

0 comentarios:

Publicar un comentario