Act 54: La identitat personal

Idees principals:

Aquest text és una crítica del jo cartesià. Es defineix l’ànima com una successió de percepcions i qualitats diferents, reunides però mancades de simplicitat. També es nega l’existència de la substància perquè no es pot tenir cap idea d’aquesta.

Títol del text:

El jo per mitjà dels sentits.

Anàlisi del text:

Aquest text forma part de l’Abstract de David Hume. L’autor vol criticar la idea de substància que Descartes havia definit prèviament. Hume proposa el jo com un conjunt de percepcions i aquestes percepcions se’n deriven de l’experiència, com tot per a ell. L’ànima és complexa i no té identitat perfecta. Hume defensa que les percepcions que rebem dels sentits les forma la nostra ment però que no hi pertanyen, a diferencia de Descartes. També en parla dels cossos, coneguts per les impressions i que estan formats de percepcions, les quals formen idees. Finalment afirma que només podem conèixer qualitats i percepcions particulars, no substàncies.

Comparació:

Aquesta critica s’hauria de comparar amb el filòsof al qual s’està criticant, en aquest cas és Descartes. Aquest, defensa l’existència del jo, Hume contràriament defensa que només es poden conèixer percepcions. També es pot comparar amb els racionalistes, que defensaven la raó per damunt de totes les coses, el seu coneixement de les coses es basava en la raó, els empiristes com Hume defensaven que per mitjà de l’experiència es pot arribar al coneixement de percepcions.