Idees principals:
En aquest text l’autor considera dues coses a la ciutat, la temprança abans que la justicia i pensa que s’ha de tractar la temprança abans que la justicia. També expressa que és ridícul ser amo d’un mateix ja que això ens fa esclaus de nosaltres mateixos i cada persona posseeix al seu interior quelcom bo i quelcom dolent.
Títol del text:
La temprança, virtud de la ciutat
Analisi del text:
En aquest fragment del capítol VIII del llibre IV de la República de Plató, l’autor, per mitjà d’un diàleg entre Sócrates i Glaucó, parla sobre la temprança i la justicia, termes que s’han de considerar en una ciutat. Expressa que s’ha de trobar abans la temprança que la justicia perque comporta concordia i armonia ja que és un ordre i actúa com a dominant dels postres desitjos, els controla, i sense aquesta no seriam amos de nosaltres mateixos. També Plató pensa que és absurd ser amo d’un mateix perquè això mateix ens fa esclaus de nosaltres mateixos. Independentment del que predomini en el nostre interior som elogiats, considerats amos de nosaltres mateixos, si el que predomina és bo, o considerats inferios a nosaltres quan predomina ho dolent. Al final del fragment l’autor diu que a la ciutat hi ha de tot, quan predomina quelcom bo la ciutat és considerada temperada i mestressa de si mateixa.
Comparació del text:
Aquest fragment es pot comparar amb la teoria de l’ànima de Plató, l’autor identifica les parts de l’ànima amb les parts de l’estat, de la ciutat. Diu que és necesaria la justicia, aquesta virtud la realitza una part de l’estat i a l’hora la tenim a l’ànima.



0 comentarios:
Publicar un comentario