Act 38: La naturalesa de les idees

Idees principals:

En aquest diàleg entre Cebes i Sòcrates els dos arriben a la conclusió que la realitat en si mateixa, és a dir, les idees són sempre inmutables. Les idees són immutables, eternes, duren per sempre, i també necesàries.

Títol del text:

Idees eternes

Anàlisi del text:

El text pertany a la obra de Plató, Fedó. Fedó és un dels diàlegs més importants de l’època de maduresa de Plató la immortalitat de l’ànima és el seu tema principal. Aquesta època es caracteritza per l’ús dels diàlegs, dogmàtics i el protagonista és sempre és Sòcrates el qual, exposa les teories de Plató, el representa. En aquest fragment dialoguen Socràtes i Cebes i debaten sobre la immutabilitat de la realitat en si, de la realitat objectiva, de les idees. Mitjançant una sèrie de preguntes formulades per Sòcrates i una sèrie de respostes proposades per Cebes arriben a la conclusió de que les idees és quelcom immutable, necessari i etern.

Comparació del text:

Aquest text es pot comparar amb les teories relativistes dels sofistas. Aquests afirmen que no es pot arribar de cap manera a la realitat,en si no existeix la realitat (nihilismo), no com Plató, aquests també pensen que és una cosa subjectiva, Plató defensa que les idees han de ser objectives i universals. Parmènides i la seva teoria sobre l’ésser tenen les mateixes característiques que la teoria de Plató.

Act 37: La ignorància socràtica

Idees principals:

En aquest text de Plató sobre l’ignorància socràtica, tenim com a tema principal que els socratics no són tan savis com ells crecen ja que no coneixen les seves limitacions. També parla de la calúmnia i utilitza la ironia socràtica.

Títol del text:

No és savi qui sap totes les coses

Anàlisi del text :

En aquest fragment de Plató, el filòsof idealitza a un altre filòsof, Sócrates. Culpen a aquest i vol explicar perquè el déu Apolo diu que ell és el més savi. Però ell es considerava savi, amant de la saviesa. Sócrates és més savi que no l’altre perquè es concient de les seves limitacions i l’altre en canvi no, l’altre pensa que sap però no en sap. Sócrates va ser sincer i per aquest motio va perdre amics.

Comparació del text:

Podem comparar aquestes afirmacions de Plató amb el mètode sofista. Els sofistas pensen que el més savi és el que més en sap, el que té més coneixement independentment de que conegui o no les seves limitacions. A més con defensen el relativisme penses que es relatiu el que una persona sigui savia o no, depent del punt de vista de cada persona.

Act 36: Similituds i diferències

Empedocles, Anaxàgores, Demcòcrit i Leucip(anatomistes)

Aquests filósofs tenien diferents idees sobre el principi de totes les coses. Empèdocles afirmava que l’ésser erardó i que està format per 4 elements, l’aire el foc la terra i l’aigua, els quals són la base de tot, per haches motiu no hi ha buit. També defensava l’amor i odi com a motors del món, és a dir, l’amor inicualment es troba en l’esser i això li comporta estabilitat, però pot aparèixer l’odi, que corromp, que ens corrromp. També Anaxàgores creia en una mena d’amor, pero intelectual, que l’organització del cosmos impulsa. Anaxàgores també pensa que les coses no tenen origen ni fi, al igual que Empèdocles, també creu que els èssers es componen d’unes llavors(homeomeries) i tots els éssers tenen la mateixa composició, aquestes homeomeries són eternes i poden dividir-se infinitament. En canvi els atomistes defensen que l’origen dels éssers no para, que els àtoms que els omponen sempre es mouen i són infinits, d’aquesta manera s’orifina i es configura el món.Defensen que i ha buit perquè els atoms es mouen en ell.

Empedocles ,Anaxàgores, Demòcrit, Leucip

Idees principals:

Aquest text parla de l’esser, un ésser únic i etern, no mor. És present continu , és ara mateix, no té origen perque no pot nèixer res d’allò, només allò mateix. No es pot crear ni destruir-se simplement és o no és. Segueix la via de la veritat com a la l’única que es pot seguir.

Títol del text:

L’esser i el no-ésser

Anàlisi del text

En haches text de parmènides podem observar com expressa el que pensa seguint la via de la veritat. Diu que tot ens mostra, és a dir, que podem observar, que l’ésser no ha estat engendrat, que no mor, és etern, únic i està en present continu, també és vencer, és a dir, homogeni, no hi ha més aquí ni menys allí i no es pot dividir. També afirma que no té origen perque no en pot néixer res d’una altra cosa, només pot néixer res d’una altra cosa, només pot néixer d’allò allò mateix per això diu que ni ha nascut del no res, ha de ser no res.Hi ha diferents vies però les que no es poden expressar o són impensables no són de veritat. En conclusió, l’esser és o no és.

Comparació del text

Podem comparar a Parménides amb les tesis d’Heràclit. La primera gran diferència entre els dos filòsofs és l’origen, Heraclit té un arkhé, el foc, del foc sorgeix tot i en el foc tot es destrueix, en canvi Parmènides sosté que l’esser és etern i noté origen, no existeix el naixement ni tampoc la destrucció.També afirma Parmènides que l’ésser no canvia, només hi ha un, per l’altra banda Heràclit pensa que està en canvi continu i que cambia per una raó.

Act 34: Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea

1) Text d'Heràclit

Títol del text:

El foc com a principi i fi.

Idees principals:

En aquest text Heràclit defensa que hi ha un ordre, el mateix per a tothom, que no ha estat creat per ningú. Aquest ordre és el foc i s'encen o s'apaga segons la raó universal.

Anàlisi del text:

En aquest fragment d'Heràclit podem observar la seva teoria, el monime dinàmic en el que afirma com bé diu el text, que l'arkhé és el foc, '' el foc sempre viu'', és a dir, és una realitat, però canvia, està sotmesa a canvi, es pot encendr o apagar segons meura, és a dir, la raó universal la qual segons l'autor no canvia. També afirma que l'ordre del món és el mateix per a tothom i ningú la creat ja que pensa que del foc sorgeix tot i després es destrueix.

2)Text de Parmènides

Títol del text:

L'única via, la de la veritat

Idees princials:

En aquest text Parmenides vol deixar clar que s'ha de seguir la via de la veritat, que qualsevol altre via, en aquest cas la de l'opinió, ens fa cometre errors, per això la critica.

Analisi del text:

Parmènides en aquest text vol expressar i alhora criticar. Relaciona els conceptes de llenguatge i pensament amb la realitat, ser és pensar i es pot i no es pot expressar, ésser i no ésser. Defensa la via de la veritat com a única via ja que la via de l'opinió no es fiable perque es basa en el món sensible, en aparences que ens poden confondre i fer que ens equivoquem. Per això diu que els que segueixen la via de l'opinió són cecs ja que confonen l'ésser i el no ésser. D'aquesta manera si es vol conèixer la veritat universal s'ha de seguir la via de la vertiat.

Comparació:

Els dos textos de diferent autors defensen teories monistes, però amb importants diferències. Heáclit s'oposa a Parmènides i defensa que només existeix una realitat que está en canvi continu, en canvi Parmènides sosté que l'ésser i la raó no estan sotmeses a canvis. També tenen diferents conceptes sobre l'origen dels éssers, Heràclit pensa que l'arkhé és el foc, del que sorgeix tot i després es destrueix, però per a Parmènides lésser és etern, no té naixemnt ni destrucció perquè del no res no en pot sortir res.

Act 33: Anaximandre de Milet

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva
destrucció segons la necessitat. És com si es paguessin mútues
retribucions i penes per la seva injusícia,segons l'ordre del temps."

Títol del text:

Principi i fi, l'àpeiron.

Idees principals:

En aquest text Anaximandre vol transmetre la idea de que tot sorgeix d'una mateixa cosa, el seu arkhé és l'àpeiron, i en aquesta mateixa cosa tot el que ha nascut es destrueix i tot guarda relació amb la justícia, la moral, les penes i retribucions.

Anàlisi del text:

Aquest és un fragment presocràtic d'Anaximandre de Milet en el que afirma i defensa que els éssers neixen i es destrueixen al mateix lloc, és a dir, sorgeixen de l'àpeiron, l'arkhé de l'autor, l'origen i la destrucció de tot la podem trobar a l'àpeiron, delimitat sorgeix i delimitat torna. També parla de la justícia, la moral, quan es refereix a penes i retribucions, amb el temps tenim el que ens mereixem, el que en pertoca.

Comparació del text:

Aquest text el podem comparar amb un altre autor com és Tales de Milet, és un autor monista com Anaximandre però tenen diferents teories, diferents arkhés. Mentres que Anaximandre defensa que l'àpeiron és el principi i fi de tot, Tales afirma que tot neix i es destrueix a partir de l'aigua.

2n de batxillerat: Història de la filosofia

Comencem un altre curs més ple de preguntes i amb poques respostes. No sabem si obtindrem respostes per a tot el que volem saber però si podem tenir pel cert que aprendrem molt dels nombrosos i importants filòsofs que estudiarem. Encara que no compartim idees amb alguns, de tots es pot aprendre alguna cosa important per a la vida, tots ens poden fer pensar i reflexionar dia a dia, i això és l'important, que no siguem uns ignorants, que disfrutem preguntant-nos coses i intentem trobar totes les respostes possibles per estar més a prop del conèixement i la veritat.

Amb plantilla nova, aquest bloc torna a actualitzar-se! Ànims a tots!