Karl Popper és considerat com un dels més grans filòsofs de la ciència del segle XX, social i polític de dimensions considerables, dedicat a les formes d'escepticisme, el convencionalisme i el relativisme en la ciència i en els assumptes humans en general, un advocat compromès, un defensor de la la "Societat Oberta ', i un crític implacable del totalitarisme en totes les seves formes.
Va neixer a Viena el 1902 i va morir a Londres el 1994. El seu pare era un advocat jueu Simon Popper i la seva mare Jenny Schiff. Va Estudiar filosofia a La universitat de Viena y va exercir més tard a la de Canterbury. Es va relacionar amb partits comunistas, pero es va allunyar quan hi va haver un enfrontament violent entre aquest i la policia.
El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.
El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, igualment va continuar publicant fins a la seva mort, el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.
Una de les moltes característiques notables del pensament de Popper és l'abast de la seva influència intel.lectual. A la tècnica moderna i altament científics del món especialitzats poques vegades són conscients de la tasca dels filòsofs, com ho han fet en el cas de Popper, per donar testimoni dels efectes positius enormement pràctic que aquesta tasca filosòfica ha hi havia al seu compte. Però tot i que va escriure en fins i tot les qüestions més tècniques amb claredat. L’abast del treball de Popper és tal que ara és comú trobar que els comentaristes tendeixen a tractar amb els elements epistemològics, científics i socials del seu pensament.
Títol
Verificar l’inverificable.
Anàlisi del text
Estem davant d’un text adaptat per Karl Popper, que fa una crítica als del Cercle de Viena. El primer i el segon paràgraf explica que per que un sistema sigui considerat científic s’ha de poder refutar, i no ha de ser considerat positiu per sempre sinó que hi ha un procés de canvi, un enunciat ha de tenir les condicions per poder ser refutat en un futur i no es pot verificar. També diu que s'ha de contrastar, és a dir que s'ha de posar a prova, per això s'utilitza el criteri de demarcació en el qual una hipòtesi es pot falsar. Exemplifica el falsacionisme amb l’enunciat següent: Plourà o no plourà demà aquí, això no pot resultar veritat per tant és empirista. En general,fa una critica a la inducció.
Comparació
Popper explica el coneixement científic a partir del racionalisme critic, és a dir posar a prova els coneixements i que res no pot ser verificat però si falsat. ls empiristes del Cercle de Viena consideren que mitjançant la inducció podem arribar a la probabilitat certa de la ciència, Karl Popper i altres filòsofs consideren que no arribem a la veritat sinó al que no és veritat Es pot confirmar que allò no és científic i que a més no té sentit (inductivisme) Popper diu que un enunciat si no es pot falsar vol dir que no és un enunciat científic.. La teoria de Popper està estretament relacionat amb el mètode empirista.
0 comentarios:
Publicar un comentario