Act 13:Definicions segón trimestre

Raó teórica: s’orienta cap a la contemplació del món, coneixement de la realitat, intenta desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.

Ultimitat: característica de la metafísica, intent d’arribar a les qüestions últimes.

Coneixement: és el resultat de l’activitat de conèixer, és la veritat trovada, captació d’un estat de coses , la relació entre el subjecte i l’objecte.

Creença: quan algú està convençut de que el que pensa és realitat, no pot justificar-ho per què sigui acceptada pels altres.

Interès emancipador: fonamental per alliberar els ésser humans de la dominació i repressió.

Dogmatisme: veritar acceptada sense crítica, manifesta l’actitud ingènua dels que están segurs de conéixer.

Relativisme: entén que reconéixer quelcom com a cert o fals depèn de cada cultura, época o grup social.

Realisme: defineix que la realitat, l’objecte del coneixement, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.

Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

Noema:L’objecte de la consciencia, acció de la consciència.

Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, socialització… Són constitutius del coneixement i que la raó és impura.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquèprové d’algú a qui es concedeix el crèdit del coneixement que té de la materia.

Evidència sensible: S’ens presenta com a indiscutible, intuïtivament cert, les dades són els sentits.

Veritat com a correspondencia: relació especial d’ajust entre objecte i subjecte, concordança entre el que es diu de quelcom i el que és.

Criteri contextual: virtut del qual res és cert o fals aïlladament. Sinó que cadascun dels nostres coneixements està essencialment referit i connectat amb la resta del sistema del saber en què s’integra.

Consens: acord entre diferents interlocutors en uns temes.

Realitat contingent: quelcom que és actualmente però por deixar de ser i por no haver estat.

Realitat psíquica: designa la realitat dels nostres pensaments.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic. De caràcter imaginari.

Món 3(Popper): productes culturals, és la interacció entre el món 1 i 2 (internet).