Act 20 Comentari de text pàgina 139

La cultura com a activitat simbòlica

Idees principals

Rousseau afirma que passar-se dels límits de la vida orgànica suposa un empitjorament de l’humà en general. L’ordre natural està anant cap enrradere en comptes d’evolucionant, i no es pot evitar. L’home no pot enfrontar-se a la realitat simbòlica en la que viu, i que està evolucionant, no pot conèixer res si no és a través d’aquesta realitat que tenim present per mitjà de símbols mítics o religions.

Títol

A través del teixit simbòlic del nostre món.

Analisi del text

En aquest text d’antropologia filosòfica, Cassirer ens parla per mitjà de l’opinió de l’il·lustrat Rousseau, de l’esser humà com un depravat, que en comptes d’evolucionar , retrocedeix. A la primera frase del segon paràgraf diu que no es pot evitar aquesta reversió de l’ordre natural,és ell el que ho provoca, es rebel·la contra la cultura. s’ha d’adaptar. Diu que l’home no viu en un univers físic, sinó simbòlic, el món , el llenguatge i l’art són mitjans per controlar la realitat de nostre món però dotar-hi de sentit els objectes del nostre entorn, i els nostres límits són els límits del nostre llenguatge. L’home no pot enfrontar-se a aquesta realitat simbòlica perquè no la pot percebre físicament. La realitat física no pota vanar, ja que no pot conèixer res si no es a través d’aquest mitjà artificial.

Comparació

Aquest text és difícil de comparar, però guarda relació amb els móns de Popper. Cassirer els parla d’un home que no viu al món 1, és a dir, el físic, pensa que vivim en un món simbòlic on el llenguatge es un mitjà per controlar la realitat, i l’home te una cultura basada en aquests móns(món 3).L’home està envoltat en formes lingüístiques, de signes que donen significat i sentit, i els signes que donen un altre significat, símbols.

Act 19 Definicions Tema 6

Animal cultural: és la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica...

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: És el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho es transforma en un estat civil i forma una societat. Tothom té llibertat absoluta i no hi ha llei. L’objectiu és buscar la pau i la raó ens porta a fer un pacte social. Cedim llibertat a canvi de protecció (societat) i li donem al rei.

Guerra de tots contra tots: És un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i la seva evolució.

Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Racisme: actitud de discriminació a éssers humans estrangers.

Aporofòbia: manifestació de l’etnocentrisme, és el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme