Act 12 Exercici 7. Pàgina 51

Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta.

-Triangle equilàter: És real, una realitat necessaria i universal, sempre sera així.

-La mort: És real, a través de l'experiència dels altres que has vist que han mort. Tot i que subjectivament no l'he viscut, l'he sentit.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: És possible però no probable, és a dir una possibilitat.

-Lara Croft: És una realitat virtual, ja que sembla real (el videojoc ) però nomès o sembla gràcies a un suport tècnic.

-Napoleó Bona Parte: És una realitat perquè hi ha documentació de l'historia a partir de testimonis escrits.

-Un miratge: És una aparença, una realitat psíquica, una il·lusió óptica.

-Una flor de plàstic: És una realitat física encara que presenta l'aparença d'una flor real.

-El meu aprovat: És una realitat física en el sentit que perceps el bolletí. El nom aprovat significa un seguit d'habilitats i esforços reals sobre un temps.

-La meva alegria per l'aprovat: És una realitat psíquica, aprovar no es pot percebre físicament.

-Els records de l'estiu: És una realitat psíquica, perquè és un record d'alguna experiència que ja has viscut.

-El somni d'aquesta nit: És una realitat psiquica. Segons el món 1 és aparença i del món 2 real.

-Els amics del xat: els amics en si és una realitat contingent, però el fet que et comuniquis amb ells amb ajut d'un suport tècnic( xat), fa que sigui una realitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: Com a imatge és real però des del punt de vista del meu jo és una aparença.

-El que sento en veure una pel·lícula: És una realitat psíquica perquè és un sentiment, és abstracte.

-Una pel·lícula: És una realitat virtual, ja que és una virtualització dels fets reals, una sèrie de fotogrames que creen una il·lusió óptica.

Act11 Comentari de text pàgina 43

Biografia de l’autor

Filòsof alemany, considerat com el principal representant de la filosofia de l’existència, en la versió anomenada «existencial», tot i que el mateix Heidegger rebutja, respecte de la seva filosofia, el qualificatiu de filosofia existencialista. Inicia a Friburg la carrera eclesiàstica, que deixa al cap de dos anys i, a partir de 1911, es va matricular en la facultat de ciències, on va seguir els cursos del neokantià H. Rickert i es va doctorar en filosofia, el 1914, amb una tesi sobre La doctrina del judici en el psicologisme, a la que seguí, com a treball d’habilitació per ensenyar, el 1916, La doctrina de les categories i el significat en Duns Escot. Inicià la seva carrera docent com a professor en la facultat de teologia, i durant la Primera Guerra Mundial es va presentar voluntari per anar al front, sent rebutjat per motius de salut. Acabada la guerra (1914-1919), Husserl el requereix com auxiliar seu a Friburg, i allí ensenya fins l’any 1923.

Posteriorment, entre 1923 i 1928, va estar destinat com a professor a Marburg, on va conèixer a Paul Natorp i a Rudolf Bultmann. Finalment, publicada ja el 1927 la seva obra fonamental L’ésser i el temps (Sein und Zeit), i quan ja les seves conferències i classes li havien donat fama de gran pensador, i aquesta mateixa obra ja marcava diferències amb el seu mestre Husserl, el va substituir l’any 1929 en la càtedra de filosofia de Friburg. Aquest mateix any apareixen la lliçó inaugural del seu curs que porta el títol de Què és metafísica? (on es pregunta: «Per què hi ha ens i no més aviat no-res?», i que serà després objecte d’atac per part de Carnap com a exemple de conjunt de pseudoenunciats), De l’essència del fonament (obra en la que formula la distinció ontològica) i Kant i el problema de la metafísica.

El 1933 -simpatitzant amb les idees nacionalsocialistes i afiliat al partit nazi aquell mateix any- és escollit rector de la universitat de Friburg i pronuncia l’anomenat «Discurs rectoral» sobre L’autoafirmació de la universitat alemanya, aplicant a la política alemanya de llavors conceptes del ser i el temps. Dimiteix del càrrec a l’any següent, després de resistir-se a destituir dos professors «no aris» i rebutjar la pràctica d’activitats antisemites a la universitat. No acaba amb això el seu compromís polític i els historiadors li atribueixen, per aquesta mateixa època, l’ambició diversament interpretada de dominar el món intel·lectual universitari alemany: de «guiar al Guia» (den Führer führen), en expressió de Jaspers. Aquestes desastroses circumstàncies marcaran no sols tota la seva vida, sinó que seran també punt de partida d’una discussió posterior (veure cita) sobre les implicacions nacionalsocialistes de la filosofia de Heidegger. Durant aquesta època apareixen, com a obres destacades, Hölderlin i l’essència de la poesia (1937), La doctrina de Plató sobre la veritat (1942), Carta sobre l’humanisme (1943). El 1945, després de la guerra, durant el període de desnazificació, les autoritats franceses d’ocupació li retiren el dret a ensenyar i només és readmès a la universitat, ja com a professor emèrit, el 1951. És l’època que suscita entusiasme entre els futurs existencialistes francesos. Les seves classes i conferències són seguides, fins i tot ara i malgrat tot, amb una expectació enorme; van apareixent per aquesta època Sengles perdudes (1950), La pregunta per la tècnica (1953), Què és això, la filosofia? (1955), Identitat i diferència (1957), El camí cap al llenguatge (1959), i és considerat el filòsof més important d’Europa. El 1966 concedeix una entrevista a «Der Spiegel», a condició que no es publiqués fins després de la seva mort, per intervenir en la polèmica suscitada per la seva adhesió al nazisme.

El 1971 es va retirar a casa seva de Messkirch, dedicat a preparar l’edició completa de les seves obres.

Idees principals

Heiddeger defensa en aquest fragment la seva concepció de la certesa i de la veritat. Segon el filòsof, concordança, veritat i realitat està relacionat. I d’això agafa com a exemple el cas de l’or.

Analisi del text

Aquest fragment pertany a la obra “De la esencia de a verdad”. La teoria del realisme, que és aquella posició de la veritat del sentit comú , diu que el que és cert és real'; és a dir la certesa que tenim respecte l'objecte, subjectivament. Això ho vol reflectar es en l’exemple de l’or fals i l’or real D'aquesta manera no puc arribar a conèixer la realitat perquè només puc arribar a conèixer el meu punt de vista. Vol dir que meva veritat és la meva proposició, ja que aquesta concorda amb la realitat. És més important el llenguatge que la cosa, ja que per que sigui veritat la proposició ha de concordar amb la realitat, d'això anomenem concordança. La cosa no concorda sinó l'enunciat.Aquesta concordança ha de ser doble entre: proposició-cosa, cosa-proposició.

Comparació

Popper explica el coneixement científic a partir del racionalisme critic, és a dir posar a prova els coneixements i que res no pot ser verificat però si falsat. ls empiristes del Cercle de Viena consideren que mitjançant la inducció podem arribar a la probabilitat certa de la ciència, Karl Popper i altres filòsofs consideren que no arribem a la veritat sinó al que no és veritat Es pot confirmar que allò no és científic i que a més no té sentit (inductivisme) Popper diu que un enunciat si no es pot falsar vol dir que no és un enunciat científic.. La teoria de Popper està estretament relacionat amb el mètode empirista.

Títol del text

L’or, concordança realitat i veritat.

Act:10 Realisme o idealisme?

Personalment, penso que decidir si som una persona realista o idealista és difícil, i potser impossible, ja que hi ha moltes coses i situacions en les que poden dubtar, i fins i tot confondre'ns. Segons els idealistes, cadascú té la seva pròpia realitat, diferent a tots els casos, varia segons el subjecte, en canvi els realistes defensen que la realitat sempre es la mateixa i que el subjecte és independent a l'objecte. Jo estic dacord amb la idea dels idealistes, però també penso que les coses existeixen encara que jo no les estigui veient o percebint, i encara que ningú ho fasi como és el cas de l'interior de la terra, ningú ha arribat, però sabem que existeix, tot i que si moltes persones arribessin cadascuna captaria una realitat diferent de la mateixa cosa. Per això penso que puc ser una de tantes persones les quals pensem que no tot és blanc o negre.

SEGÓN TRIMESTRE

Act 8: Definicions tema 1.

1-Saber ordinari: es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què.
2-Saber tècnic:consisteix en saber com fer certes activitats.Es basa en el com. Planteja reptes a la ciència.
3-Saber artístic: Tracta d'expressar la bellesa. Està més vinculat amb la narració que amb la explicació.
4-Saber científic:Busca l’organització sistemática del coneixement i l’explica. Es pregunta el què el perquè i el com.
5-Experiment: conjunt d’activitats convenientment planificades amb ajuda de fòrmules matemàtiques amb les quals es pretèn descubrir com es comporten les coses.
6-Ciències formals: no es refereixen a la forma dels raonaments. Es regeixen per la coherència interna.
7-Deducció: Procès que permet derivar d’una o diverses proposicions, anomenades premisses, s la conseqüència lògica necessària i que s’anomena conclusió.
8-Anxioma: pincipi fonamental indemostrable dins del sistema.
9-Inducció completa:Es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit.
10-Hipòtesi: Suposició provisional encara no verificada. Quan l'hipòtesi queda verificada es transforma en llei.
11-Teoria científica: Enunciat universal del qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència en particular.
12-Falsació: Una hipotèsi es refuta o es "falsa" quan els fets en el món no corcoden amb els fets deduïts en la hipotèsi.
13-Comprensió: Comprendre un esdeveniment consisteix a captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.
14-Mite: La paraula mite prové de la paraula grega mythos. Aquesta paraula fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.
15-Mètode Empiricoracional: Aquest mètode té el seu origen en Aristòtil. Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·lígible.
16-Empirisme: Separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó. Dóna prioritat a l'experiència.
17-Racionalisme: Va néixer a la edat moderna i afirma la primacia de la raó sobre l'experiència.
18-Rebel·lió Coperninaca del coneixement:Si el mètode empiricoracional busca el què és comú, universal i necessari en la realitat, Kant ho busca en l'ordre de la raó mateixa del subjecte Kant intenta explicar el nostre saber canviant de perspectiva: en lloc de fer-ho des de l'ésser ho fa des del subjecte.
19-Joc del llenguatge:No són solament maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats amb formes de vida. Hi ha múltiples jocs del llenguatge i contínuament se'n produeixen de nous, mentre que s'abandonen alguns que ja no s'utilitzen.
20-Hermenèutica no normativa:Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, com la tradició, la història, l'autoritat, el llenguatge, el context, etc., entenent que cada comprensió és diferent hi no hi ha manera de progressar i obtenir millors comprensions. És aquella que no posa normes a la comprensió.
21-Pretensions de la validesa de la parla: Veritat, veracitat, intel·ligebilitat i correció moral.
22-Teodicea: Ciència dins de la metafísica que tracta la justificació racional de Déu.

Act 7: Comentari de text pàg.28 doc.10

Ludwig Wittgenstein

Va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Va deixar el judaisme per a convertir-se al protestantisme, ell i la seva família es va mudar de Saxònia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar un dels comerciants pioners de la indústria de l'acer i del ferro del Imperi austrohongarès. La mare de Ludwig es va convertir al catolicisme i llavors ell la va seguir, en encobert desafiament al seu pare, encara que en morir no va tenir un enterrament catòlic doncs mai va practicar el catolicisme.

El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del coneixement.

Les seves obres:

- Wittgenstein, Ludwig: Tractatus logico-philosophicus (traducción de Jacobo Muñoz e Isidoro Reguera). Madrid, Alianza, 1987.

-Investigaciones filosóficas. México, UNAM, 1988.

- Conferencia sobre ética. Barcelona, Paidós, 1989.

-Lecciones y conversaciones sobre estética, psicología y creencia religiosa (traducción de Isidoro Reguera). Barcelona, Paidós, 1992.

- Observaciones a La rama dorada de Frazer. Madrid, Tecnos, 1992.

- Aforismos. Cultura y valor. Madrid, Espasa Calpe, 1995.

- Sobre la certeza. Barcelona, Gedisa, 2000.

1)Idees principals.

La filosofia ens ajuda per aclarar el que pensem d’una manera lògica, és una activitat. El resultat és l’aclariment del que ens proposem saber.Ens ha d’aclarir els pensaments, per tal de no continuar confusos i opacs.

2)Quina es la funció de la filosofia segons el text?

Aclarir els pensaments confusos i opacs i també el significat dels enunciats filosòfics.

3)Perquè afirma que és una activitat?

Segons el text té com a finalitat aclarir i elimitar els pensaments confusos. No és una teoría i això ho sabem perquè estudia, la ciència després s’encarrega de probar aquests pensaments.

Comenta la frase subratllada:

La filosofia d’aclarir i d’elimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així opacs i confusos.

Aquest text és de Ludwig Wittgenstein, del segle XIX, fa un anàlisi lingüístic de la filosofia, la qual té una funció d’aclarir i és una activitat prèvia a la teoria, on la ciència després la utilitza. Intenta trobar el sentit o les proposicions per tal de que no siguin absurdes, insensates. La filosofia és lògica.

4)Quin mètode defensa? Compara’l amb altes metodes estudiats.

Metode analiticolinüístic: Els seus defensors consideren que la major part dels problemes filosòfics es plantejen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i creen confusions.Per això la filosofia sera analitzar el llenguatje i inentar aclarir-lo.Concentren el seu interès en el llenguatge.

Metode emiticoracional: Parteix de dues fonts,els sentits i l’enteniment(raó) per mitja dels quals accedim a dos nivells:sensible i l’intel·ligible

Segons el nivell de la realitat es el d’allò que son les coses i el que fa que siguin

Metode empitista:experiència.Separa dues fonts de coneixement que el metode empiricoracional considera necesaries:experiencia i rao

És empirista tota filosofia segons la qual l’origen i el valor dels coneixements depen de l’experiencia sensible.

5)Posa un títol del text

La filosofia als nostres pensaments.

Act 6: És el jo la meva primera veritat?

Jo penso que les veritats no s’haurien de dividir o classificar. És cert que n’hi ha moltes i dierents però seria impossible fer-les grups, n’hi ha masses. Si pensem en les més importants pot ser el jo podría ser la primera, perquè hem de saber qui som, ser sincers amb nosaltres mateixos per continuar descobrint més veritats, del món d’altra gent… Hi ha persones que no es coneixen a si mateixes, per això no poden portar una bona vida. Hem de saber trobar-la, hi ha maneres, a vegades costa, amb esforç es pota conseguir.