Ludwig Wittgenstein
Va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Va deixar el judaisme per a convertir-se al protestantisme, ell i la seva família es va mudar de Saxònia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar un dels comerciants pioners de la indústria de l'acer i del ferro del Imperi austrohongarès. La mare de Ludwig es va convertir al catolicisme i llavors ell la va seguir, en encobert desafiament al seu pare, encara que en morir no va tenir un enterrament catòlic doncs mai va practicar el catolicisme.
El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del coneixement.
Les seves obres:
- Wittgenstein, Ludwig: Tractatus logico-philosophicus (traducción de Jacobo Muñoz e Isidoro Reguera). Madrid, Alianza, 1987.
-Investigaciones filosóficas. México, UNAM, 1988.
- Conferencia sobre ética. Barcelona, Paidós, 1989.
-Lecciones y conversaciones sobre estética, psicología y creencia religiosa (traducción de Isidoro Reguera). Barcelona, Paidós, 1992.
- Observaciones a La rama dorada de Frazer. Madrid, Tecnos, 1992.
- Aforismos. Cultura y valor. Madrid, Espasa Calpe, 1995.
- Sobre la certeza. Barcelona, Gedisa, 2000.
1)Idees principals.
La filosofia ens ajuda per aclarar el que pensem d’una manera lògica, és una activitat. El resultat és l’aclariment del que ens proposem saber.Ens ha d’aclarir els pensaments, per tal de no continuar confusos i opacs.
Aclarir els pensaments confusos i opacs i també el significat dels enunciats filosòfics.
3)Perquè afirma que és una activitat?
Segons el text té com a finalitat aclarir i elimitar els pensaments confusos. No és una teoría i això ho sabem perquè estudia, la ciència després s’encarrega de probar aquests pensaments.
Comenta la frase subratllada:
La filosofia d’aclarir i d’elimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així opacs i confusos.
Aquest text és de Ludwig Wittgenstein, del segle XIX, fa un anàlisi lingüístic de la filosofia, la qual té una funció d’aclarir i és una activitat prèvia a la teoria, on la ciència després la utilitza. Intenta trobar el sentit o les proposicions per tal de que no siguin absurdes, insensates. La filosofia és lògica.
4)Quin mètode defensa? Compara’l amb altes metodes estudiats.
Metode analiticolinüístic: Els seus defensors consideren que la major part dels problemes filosòfics es plantejen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i creen confusions.Per això la filosofia sera analitzar el llenguatje i inentar aclarir-lo.Concentren el seu interès en el llenguatge.
Metode emiticoracional: Parteix de dues fonts,els sentits i l’enteniment(raó) per mitja dels quals accedim a dos nivells:sensible i l’intel·ligible
Segons el nivell de la realitat es el d’allò que son les coses i el que fa que siguin
Metode empitista:experiència.Separa dues fonts de coneixement que el metode empiricoracional considera necesaries:experiencia i rao
És empirista tota filosofia segons la qual l’origen i el valor dels coneixements depen de l’experiencia sensible.
5)Posa un títol del text
La filosofia als nostres pensaments.



0 comentarios:
Publicar un comentario