Act 51: El jo com a substància pensat i la qüestió de l'ànima

Idees principals:

En aquest text Descartes parla sobre l’ànima i el jo, les quals són substàncies que formen part de la substància pensant, aquesta, no necessita el cos per existir, és a dir, la substància externa. És possible plantejar-se l’existència de tot però no del jo, perquè plantejar i dubtar sobre alguna cosa és només possible quan aquesta cosa existeix.

Títol del text:

Independència del jo i l’ànima.

Anàlisi del text:

Aquest fragment pertany a la quarta part del Discurs del Mètode de Descartes. L’autor comença parlant del jo, fos quina fos en la situació que es trobés el jo, el jo era present, és a dir, existeix. Dubtar vol dir i pensar, i pensar per a Descartes és existir, es pot dubtar de moltes coses, però de l’única cosa que no es pot dubtar és de que dubto, és a dir, que penso(cogito) i a l’hora existeixo. L’ànima, com el jo, existeix independentment del cos, no necessiten res per existir, el jo sempre serà el jo.

Comparació del text:

Descartes defensa que l’ànima i el jo, són independents al cos i a qualsevol altra substància extensa. Plató, filòsof antic, defensa el mateix però d’altres maneres, defensa la unió accidental entre ànima i cos, també afirma que l’ànima és eterna, immortal, i els cossos no, per això són independents.