En aquest text es planteja el principi de la filosofia a partir del cogito però introdueix també el concepte del cos, juntament amb el poder que Déu exerceix sobre nosaltres. Es pregunta si es Déu qui posa els pensaments en la ment i afirma que existeix un Déu en
ganyador el qual pot enganyar sobre molts temes però mai pot enganyar a ningú sobre l’existència del jo.
Títol del text:
Déu no és un total enganyador.
Anàlisi del text
Aquest text de Descartes pertany a les Meditacions Metafís
iques, concretament a la segona. En aquesta explica la primera veritat, el principi de la filosofia a partir del cogito. L’autor es planteja si Déu és el que posa a les nostres ments les idees, els dubtes,
pensaments incerts… Creu que no és necessari que ho fagi Déu ja que potser ell és capaç de fer-ho per si mateix. Després relaciona els pensaments amb el cos i es planteja si pot viure sense ell, i això no queda demostrat. El jo sempre es manté, és una ment, encara que
no hi hagi res, sempre està el món. Després explica que hi ha un Déu enganyador, o un geni maligne, el qual és molt poderós i empra la seva capacitat per enganyar-li, però per molt que enganyi, no l’enganyarà respecte l’afirmació de que el jo existeix.
Comparació del text
Aquesta teoria sobre el dualisme ment i cos relacionat amb Déu, la
podem comparar amb algun filòsof medieval com Sant Anselm, Sant Agustí.. Tots aquests defensen que Déu existeix i és el creador de tot, ell posa en nosaltres idees, ens posa el pensament.
0 comentarios:
Publicar un comentario