Act 34: Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea

1) Text d'Heràclit

Títol del text:

El foc com a principi i fi.

Idees principals:

En aquest text Heràclit defensa que hi ha un ordre, el mateix per a tothom, que no ha estat creat per ningú. Aquest ordre és el foc i s'encen o s'apaga segons la raó universal.

Anàlisi del text:

En aquest fragment d'Heràclit podem observar la seva teoria, el monime dinàmic en el que afirma com bé diu el text, que l'arkhé és el foc, '' el foc sempre viu'', és a dir, és una realitat, però canvia, està sotmesa a canvi, es pot encendr o apagar segons meura, és a dir, la raó universal la qual segons l'autor no canvia. També afirma que l'ordre del món és el mateix per a tothom i ningú la creat ja que pensa que del foc sorgeix tot i després es destrueix.

2)Text de Parmènides

Títol del text:

L'única via, la de la veritat

Idees princials:

En aquest text Parmenides vol deixar clar que s'ha de seguir la via de la veritat, que qualsevol altre via, en aquest cas la de l'opinió, ens fa cometre errors, per això la critica.

Analisi del text:

Parmènides en aquest text vol expressar i alhora criticar. Relaciona els conceptes de llenguatge i pensament amb la realitat, ser és pensar i es pot i no es pot expressar, ésser i no ésser. Defensa la via de la veritat com a única via ja que la via de l'opinió no es fiable perque es basa en el món sensible, en aparences que ens poden confondre i fer que ens equivoquem. Per això diu que els que segueixen la via de l'opinió són cecs ja que confonen l'ésser i el no ésser. D'aquesta manera si es vol conèixer la veritat universal s'ha de seguir la via de la vertiat.

Comparació:

Els dos textos de diferent autors defensen teories monistes, però amb importants diferències. Heáclit s'oposa a Parmènides i defensa que només existeix una realitat que está en canvi continu, en canvi Parmènides sosté que l'ésser i la raó no estan sotmeses a canvis. També tenen diferents conceptes sobre l'origen dels éssers, Heràclit pensa que l'arkhé és el foc, del que sorgeix tot i després es destrueix, però per a Parmènides lésser és etern, no té naixemnt ni destrucció perquè del no res no en pot sortir res.

Act 33: Anaximandre de Milet

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva
destrucció segons la necessitat. És com si es paguessin mútues
retribucions i penes per la seva injusícia,segons l'ordre del temps."

Títol del text:

Principi i fi, l'àpeiron.

Idees principals:

En aquest text Anaximandre vol transmetre la idea de que tot sorgeix d'una mateixa cosa, el seu arkhé és l'àpeiron, i en aquesta mateixa cosa tot el que ha nascut es destrueix i tot guarda relació amb la justícia, la moral, les penes i retribucions.

Anàlisi del text:

Aquest és un fragment presocràtic d'Anaximandre de Milet en el que afirma i defensa que els éssers neixen i es destrueixen al mateix lloc, és a dir, sorgeixen de l'àpeiron, l'arkhé de l'autor, l'origen i la destrucció de tot la podem trobar a l'àpeiron, delimitat sorgeix i delimitat torna. També parla de la justícia, la moral, quan es refereix a penes i retribucions, amb el temps tenim el que ens mereixem, el que en pertoca.

Comparació del text:

Aquest text el podem comparar amb un altre autor com és Tales de Milet, és un autor monista com Anaximandre però tenen diferents teories, diferents arkhés. Mentres que Anaximandre defensa que l'àpeiron és el principi i fi de tot, Tales afirma que tot neix i es destrueix a partir de l'aigua.

2n de batxillerat: Història de la filosofia

Comencem un altre curs més ple de preguntes i amb poques respostes. No sabem si obtindrem respostes per a tot el que volem saber però si podem tenir pel cert que aprendrem molt dels nombrosos i importants filòsofs que estudiarem. Encara que no compartim idees amb alguns, de tots es pot aprendre alguna cosa important per a la vida, tots ens poden fer pensar i reflexionar dia a dia, i això és l'important, que no siguem uns ignorants, que disfrutem preguntant-nos coses i intentem trobar totes les respostes possibles per estar més a prop del conèixement i la veritat.

Amb plantilla nova, aquest bloc torna a actualitzar-se! Ànims a tots!

Última entrada del curs!

Aquesta serà l'última entrada d'aquest bloc i del de tots els meus companys ja que ja estem acabant el curs i per tant acaba també aquesta assignatura, encara que només és per uns mesos. Es pot dir que acaba l'assignatura però la filosofia ens acompanya dia rere dia a les nostres vides encara que no ens adonem. Però sobretot aquest estiu la tindrem present perque la hem estudiat de ben aprop. Ha estat un bon any ple d'esperiències noves que espero que millorin el pròxim curs si es pot. Encara que sigui una mica aviat us desitjo que passeu uns bones vacances!

Act 32: Definicions tema 10

>Virtut: ‘’Excel·lència’’, la capacitat de sobresortir, fet que dona un cert poder al virtuós.

>Intel·lectualisme moral: És la posició filosòfica que defensava Sòcrates, i identifica la saviesa amb la virtut.

>Eudonisme: Teoria que defensa d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

>Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer.(Epicur)

>Felicitat (Aristòtica): La felicitat s'identifica amb la activitat intel·lectual.

>Virtut moral (Aristòtil):És el terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

>Apatia (estoics): És la capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat.

>Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).

>Utilitarisme: Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

>Aritmètica dels plaers: El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat i es poden comparar amb diferents persones per arribar al màxim plaer.

>Ètica deontològica: Es planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.

>Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi,l’acció expressada en l’ordre és un mitjà per aconseguir el fi, consells d’una raó prudencial o calculadora, no ordres morals.

>Imperatiu categòric: Imperatius que obliguen de forma universal.i incondicional, mana sense condicions, sense prometre res a canvi, ordres morals.Fes A!

>Dignitat humana: Els éssers humans han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

>Intuïcionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d’una intuició emocional.

Act 31: Presentació tema 11.

La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from elenaruiz14.

La ciutadania

He volgut fer una petita introducció del que és la ciutadania posant aquest video on queda molt clar el que es vol dir.