Idees principals:
En aquest text, el tema principal és la felicitat. Filosofar és necessari per ser feliç i no hi ha edat per fer-ho. També parla de la mort a la qual no hem de tenir por ha que quan ella és present, nosaltres no existim. Epicur també parla dels diferents plaers els quals són necessaris per a l’ànima i la salut del cos i que aquests han d’estar mesurats, i contra menys necessitem amb menys ens conformem. Els plaers es basen en no sentir dolor i hem d’aprendre a viure com els déus, ja que són autosuficients.
Títol del text:
Filosofar és ser feliç.
Anàlisi del text:
Aquesta és una carta escrita pel filòsof Epicur tracta la qüestió de la època, va dirigida a Meneceu. Al primer paràgraf l’autor afirma que tots podem ser filòsofs, no hi ha ni una edat per començar ni tampoc per acabar ja que filosofar és assolit la salut de l’ànima, és com la medicina de l’ànima, ser feliç, i per això no hi ha edat. Al segon paràgraf l’autor compara filosofar amb la felicitat, filosofar és ser feliç. Aquell que no ha començat a filosofar, encara no ha arribat a la felicitat, i la persona que ja no filosofa, fuig de ser feliç. La felicitat és el grau màxim, qui és feliç ho té tot i qui no ho és, fa tot el possible per arribar a ser-ho. Al tercer paràgraf considera l’existència d’una divinitat, d’un déu, però no té una altra forma de concebre aquest tema, la gent té unes opinions les quals l’autor considera suposicions falses. La gent pensa que els déus són els responsables de les coses dolentes i bones que i passen però Epicur pensa que els déus són autosuficients es preocupen només per ells, són feliços. En el tercer paràgraf parla de la mort. Considera que no hem de tenir por , que qui tem a la mort és un estúpid ja que quan estem vius la mort no hi és i quan està la mort, nosaltres ja no hi som. Per això els savis ni rebutgen viure ni tenen por de no viure, donen més importància a la qualitat del plaers i no a la quantitat. Al següent paràgraf Epicur tracta d’estúpids als qui priven als joves de viure i als qui priven als vells de morir, i considera que viure bé i morir bé és el mateix. Als següents paràgrafs parla de que el factor no ens pertany del tot, però no podem viure esperant que ens morirem ni tampoc pensant que no passarà. Mes endavant parla dels diferents desitjos naturals i vans. Els desitjos naturals són indispensables per arribar a la felicitat i hem de coneixe’ls perquè estan relacionats amb la salut del cos i la tranquil·litat de l’ànima. Quan posseïm els desitjos, l’anima està tranquil·la i no busca res més, però quan no els posseïm l’anima està amb la necessitat de ser omplerta. Al següent paràgraf també fa referència als plaers, els quals a vegades rebutgem pel simple fet que els precedeix una incomoditat i també hi ha certs dolors que escollim perquè ens proporcionaran un plaer més gran. Per això hem de saber jutjar amb la mesura adequada el bé i el mal. L’autosuficiència és un gran bé perquè si posseïm poc, poc per nosaltres és suficient, la naturalesa ens proporciona allò suficient, i és difícil d’obtenir allò que és va. Al següent paràgraf parla sobre l’alimentació, si estem acostumat a una alimentació senzilla, serem més emprenedors, i si estem acostumats a una alimentació luxosa estarem en mans de l’atzar. La finalitat no és arribar al plaer sinó no patir, no sentir dolor. El plaer ha de ser moderat i prudent i ha d’estar guiat pel senys. La felicitat va sempre acompanyada de la virtut. Al final Epicur creu que la necessitat és irresponsable i l’atzar inestable, el savi diu que s’ha d’escollir per la raó per tant és millor equivocar-se sent conscient que encertar no sent conscient, s’ha de viure com un dé entre els homes, ja que els déus són autosuficients.
Comparació del text:
Els epicureistes es poden comparar amb per exemple Sòcrates, aquest filòsof identifica la felicitat amb el saber i la virtut, amb el coneixement de les coses s’arriba a la felicitat, en canvi Epicur pensa que tot es basa en els plaers.
