Act 22: Existeix el destí o som lliures?

Aquesta és una pregunta difícil de contestar i argumentarnja que no pots

creure en el destí i pensar alhora que ets lliure. Jo puc dir que no crec en el destí iem considero lliure dels meus actes i de la meva vida, encara que la meva llibertat acabi en convença la dels altres. Un dels motius pels quals no crec en el destí és queno es pot comprobar que existeix ni que l’escriu o el tria. En canvi ningú pot dubtar de la nostra llibertat, tot i que no la podem veure a la pressó, però per molt que te la treguin físicament, psíquicament és imposible.

Penso que la gent utilitza l’existència del destí com una manera de consolar-se pels aconteixements i fa falta molta ja per creure-hi. Jo crec en les casualitats tot i que puguin ser sorprenents, són possibles, les coses no passen per cap motiu, simplement passen, i les pots interpretar com puguis o vulguis.